Imatge de Heisenberg

Mecànica quàntica
${\displaystyle \Delta x\,\Delta p\geq {\frac {\hbar }{2}}}$ Principi d'incertesa Història de la mecànica quàntica Cronologia de la mecànica quàntica
Antecedents Mecànica clàssica Teoria quàntica antiga Interferència · Notació bra-ket Hamiltonià
Conceptes fonamentals Estat quàntic · Funció d'ones Superposició · Entrellaçament Complementarietat · Dualitat Incertesa · Mesura Exclusió · Decoherència Teroema d'Ehrenfest · Efecte túnel · No-localitat
Formulacions Imatge de Schrödinger Imatge de Heisenberg Imatge d'interacció Mecànica matricial Integral de camins
Equacions Equació de Schrödinger Equació de Pauli Equació de Klein–Gordon Equació de Dirac Fórmula de Rydberg
Científics Bell · Bohm · Bohr · Born · Bose  · de Broglie · Dirac · Ehrenfest · Everett · Feynman · Heisenberg · Jordan · Kramers · von Neumann · Pauli · Planck · Schrödinger  · Sommerfeld · Wien · Wigner · Salam · Riazuddin

En física, la imatge de Heisenberg o representació de Heisenberg ^[1] és una formulació (en gran part deguda a Werner Heisenberg el 1925) de la mecànica quàntica en la qual els operadors (observables i altres) incorporen una dependència del temps, però els vectors d'estat són independents del temps, una base fixa arbitrària rígidament subjacent a la teoria.^[2]

Es contrasta amb la imatge de Schrödinger en què els operadors són constants, en canvi, i els estats evolucionen en el temps. Les dues imatges només es diferencien per un canvi de base pel que fa a la dependència del temps, que correspon a la diferència entre transformacions actives i passives. La imatge de Heisenberg és la formulació de la mecànica matricial en una base arbitrària, en la qual l'hammiltonià no és necessàriament diagonal.

A més, serveix per definir una tercera imatge, híbrida, la imatge d'interacció.^[3]